Comments off

Incerta glòria

Al blanc d’una closca com un firmament,

dins la clara fosca del rovell d’un ou,

he vist les imatges d’allò que he anat fent,

de la meva vida he vist bullir el brou.

El vol d’una fada damunt el serrell,

quan vaig esmunyir-me per les teves cames,

l’ombra d’un malson en el fi mantell,

un gemec incert al si de la mare.

Tal volta una agulla em sargeix la memòria,

centenars d’imatges venen en corrua

platges anegades, promiscues històries;

sense cap sentit, com averanys cecs,

els llibres en blanc on  jo no m’hi veig.

És la meva vida,  d’una incerta glòria!

SAVE CHROME EXTENSION
Save from anywhere using the Save Chrome Extension.



Comments off

RÈQUIEM

RÈQUIEM

Hem  perdut quatre mots d’un bell poema,
dos-cents mots hem perdut d’una novel·la.
Quan passaven per un pont,
i tenien una rima,
quan travessaven un mar;
i buscaven una vida.
Hem perdut tota una estrofa,
 la foscúria s’ha engolit
aquell full tan ple d’històries.
Quan passaven per un pont
i tenien una rima,
quan travessaven un mar
i buscaven una vida.
Fins quan, aquesta ignomínia…?



Comments off

ENCÀRREC

Ja quan passis per davant aquella botiga

compra’m un vers per aquesta primavera,

que tingui mots vius, que m’abrigui de la pluja

i de la fresca, i que em faci companyia

en els moments de mala lluna.

Si pot ser, que sigui reversible, que rimi

amb els misteris de la vida,

amb les quimeres, amb els referèndums;

o, simplement, sense filar tan prim,

amb els petits moments de cada dia.

Compra’m també un xic de lleugeresa

i, si els queden respostes, compra’n les millors;

d’aquelles cultivades en antics proverbis,

d’aquelles nascudes de llavors de raó;

i que siguin fresques, no vulguis gat per llebre!

I no t’oblidis de demanar un impossible,

que sigui ben gran, que ens duri una vida;

nosaltres ja en farem bocins, vers i possibles.

Que et facin una nota: voldria saber

que no t’hauràs deixat res de la meva llista!

Comments off

Ariadna

-L’últim, sis plau? –dius, amb veu insegura.

-Jo! -exclama un noi de cos atlètic.

T’asseus i fas una llambregada al teu voltant. La sala és plena de gom a gom. Comprens que t’hauràs d’esperar molt, abans que no et toqui. “Tranquil”, et dius, “ja et tocarà, no t’amoïnis…” N’I., el teu company de l’oficina, ja t´ha avisat, burleta: “T’hi pots passar la vida, esperant que et toqui, nano!”

-Qui és l’últim? -inquireix una veu femenina, molt segura, darrera teu.

-Jo –respons, d’esma.

T’has girat cap a ella. Té la pell bruna com el cacau, cremosa. Té els pits com dos flams amb sucre morè cremat: suculents, lentíssimament trèmuls dins la copa florejada del biquini.

Per no fer-te l’espieta impertinent agafes una revista. Tanmateix, estàs impacient, frises perquè et toqui d’una vegada. Tens calor, molta calor. Algunes veus han rondinat “sembla mentida que no posin aire condicionat en una sala d’espera!” Nimbus: núvol baix, d’aspecte uniforme, del qual cau pluja o neu.

En una sala d’espera, les revistes no solen ser gran cosa i aquesta, en això, no n’és una excepció. S’hi pot trobar, amuntegada en una tauleta, premsa rosa malentranyada, malmesa i caduca, premsa esportiva òrfena de campionats, de fitxatges estrella i de crisis d’escàndol a causa del parèntesi estiuenc; també hi ha revistes de cotxes inassolibles (tot i les hores extres a l’oficina, cada dia més transites per un món mediocre, erm de qualsevol tipus de luxe, inclosos els motoritzats), s’hi amunteguen revistes de decoració horteres, farcides de gerros, cortines i altres antiguitats, toves i cursis. Però per molt que remenis no n’hi trobes cap de dones nues, que són les que a tu t’agraden més. Nimfa: Qualsevol de les divinitats inferiors de la natura representades per dones que viuen als rius, als boscos, als prats, a les muntanyes. Fig. Noia formosa // Insecte que ha passat de l’estat de larva i prepara la seva darrera metamorfosi. // pl. Llavis menors de la vulva. // Nimfea blanca.

Així que no tens més remei que mirar una altra vegada cap a la noia del biquini florejat, el cos de la qual és cent vegades millor que totes les revistes de totes les sales d’espera del món. Cap a ella, que t’ha robat el cor tot just presentar-se davant teu en aquesta cua. O darrere, perquè el destí ha volgut que, en la cua, vingui darrere teu. Nimfòman -a: Que pateix de nimfomania. Dona nimfòmana.

Oh!, que bona, que està! T’impacientes, no veus el moment que sigui el teu torn, maleïda espera, interminable i insofrible detenció del temps! I aquesta calor insuportable, la sensació d’ofec! Ah!, l’única cosa que et relaxa és mirar-la. Punyeta! Ja no t’importa que ho noti, que no te’n pots estar, d’espiar-la! Com no has de fer-ho, si és la fembra més bella que has vist mai, que supera amb escreix qualsevol top model, actriu, cantant, presentadora de televisió, miss o sex symbol que t’hagis tirat en cara. Com pots deixar de mirar-la si és la perfecció: no una perfecció virtual, ni ideal, ni digital, ni sofisticada, ni de vídeo-joc. La seva és una perfecció d’afinament, de polidesa, d’excel·lència, de saó, de gràcia i d’enteresa. És, en fi, la bellesa consumada, publicada, editada, esdevinguda. Feta possible. Una obra justa i sublim… Una dona. Nirvana: Ideal i estat suprem en el budisme, consistent en l’alliberament de tot dolor i en l’absència de tot sentit d’individualitat.

El seu cos, que contemples ja sense cap mena de camuflament ni dissimulació, et fa sentir coses molt agradables. Mirant-lo, penses en aquells escassos metres quadrats d’una pantalla de cine que aconsegueix manegar-te en un mar d’emocions –la tendresa o una fugissera sensació de felicitat, posem per cas-, o bé imagines uns versos que, com un horitzó, et subratllen un infinit molt proper, a tocar de l’aire que respires; o pensesen un esbart d’ocells del color de les llimones sobre els llençols blancs d’un dia tan lluminós com l’èxtasi d’una síndria bocabadada de sensualitat, vermella de plaer. Penses en carícies. Penses en punts estratègics d’una flor. Penses en melmelada, en mantega. Penses en pa acabat de fer, tendre i cruixent. Aquella dolçor en la boca, aquella olor que et restaura l’edifici en ruïnes d’un record devastat pel temps. Aquest cos et fa el mateix efecte que la música que et treu a ballar i que et duu al llit i que et fa cantar sota les branques d’un llamp. Nistagme: Espasme clònic dels músculs motors del globus ocular que produeix moviments involuntaris d’aquest en diferents sentits.

Lentament, van entrant les persones que teniu davant. Adolescents, joves, amb la pell blanca o morena, persones de mitjana edat, amb cabell o sense, persones grans, soles o acompanyades, persones sense edat, persones anònimes, persones amb personalitat o sense, persones respectables o persones espectacle. Persones transparents, persones fosques, persones en estat o sense estat, persones físiques, persones sense interès, persones tipus, societats de persones, societats limitades de personal, persones de limitada condició, persones en llibertat condicional, preses, sota sospita, innocents, culpables… Noctiluca: Dinòfit incolor i inflat d’aigua fins a una mida visible, sovint causant de marees roges…

L’espera se’t fa tan llarga que tens temps de pensar en moltes coses. Penses en el dilluns que has de tornar a l’oficina, després de les vacances d’estiu, exactament després de vint-i-un dies hàbils del mes d’agost, en el moment que et tornaràs a seure davant la teva taula a esperar que passin les hores, els dies, els mesos i que torni a arribar un altre mes d’agost que, a la vegada s’acabarà al cap d’uns altres vint-i-un dies hàbils passats els quals hauràs de tornar a l’oficina per seure’t davant la taula a esperar una altra vegada que passin les hores, els dies, les setmanes, els mesos. Tornaries a veure l’I. i us explicaríeu, amb més o menys graus d’exageració, què heu fet durant les vacances. Parlareu de dones, de llocs que un no es pot morir sense visitar, de racons que ja no es troben si no vas molt ben informat; també enraonareu sobre un munt de tòpics per no caure en els tòpics i desgranareu, mentre us fitorareu amb un escuradents algun racó de la boca a la recerca del bocinet d’enciam empipador que se us haurà ficat a l’empast, un enfilall de mentides per tapar la que és la gran mentida: que, en realitat, les vacances, en un noranta per cent del temps, us han semblat un rotllo patatero.

El que passa és que, com que la feina encara n’és més, de rotllo patatero, teniu les vacances com una època bona, fora de sèrie.

Una vegada vas somiar que les vacances i la feina a l’oficina s’havien invertit. Que us passàveu onze mesos de vacances i un mes treballant. És a dir, que allò que desitjàveu que arribés durant onze mesos, no eren les vacances, sinó el mes de feina a l’oficina, concretament els vint-i-un dies hàbils del mes d’agost. Una inversió total. Onze mesos patint, suportant com podíeu, l’I. i tu, unes vacances que no s’acabaven mai, viatjant contínuament, coneixent llocs insospitats, meravellosos, fent i desfent maletes, col·leccionant aventures amb dones d’arreu i de variadíssima constitució, tant física com espiritual. Aproximadament tres-cents dies hàbils de provar de no caure en cap tòpic, de no ser vulgar en qüestió de vacances, d’enfilar amb cura i habilitat totes les troles necessàries per no perdre’s enmig de la gran mentida: que les vacances, en un noranta per cent del temps, són un rotllo patatero.

Encara no et toca. I també tens temps de pensar què hauria passat si, en comptes de fer tot el que has fet en aquesta vida, haguessis fet unes altres coses. Com que veus que la cosa va per llarg, t’entretens a fer un viatge cap al teu passat, com qui agafa un tren de la xarxa complicadíssima d’una vida i es dedica a viatjar d’una estació a una altra, ara a prop, ara lluny, tan prest saltant a l’andana lluminosa i singular de la infància, com a la bifurcació entrefosca de l’adolescència o a l’estació central, bulliciosa i atrafegada, de la joventut.

En una d’aquestes anades i vingudes et passeges per un record d’adolescència. Havíeu anat a la platja, els teus pares, la teva germana E. i tu. Feia un sol de justícia, com si algú, allà dalt, hagués decidit que us havíeu de fondre com la mantega a prop del foc i hagués girat sense pietat la rodeta cap al màxim. La teva mare, previsora, us va empastifar de crema solar, a la teva germana i a tu, i, quan va haver acabat, les vostres pells havien desaparegut sota una espessa capa d’ambre solaire i semblàveu dos melindros sucats en llet condensada. Que es va passar, ho demostra el fet que, encara avui, quan sues, aquells dies de molta xafogor, sues crema solar. Quant a la teva germana, no fa gaire t’havia confessat que, amb els seus amants i marit, té problemes al llit, perquè, cada estiu, el seu cos esdevé una superfície lliscant molt perillosa, tant, que és impossible practicar-hi sexe amb unes mínimes garanties de seguretat.

Passa temps i temps i ja ets a punt de fondre’t.

Per fi! Per fi! El noi del cos-iogurt d’una marca sobradament coneguda es prepara per entrar. Es posa els peus d’ànec als peus, s’ajusta les ulleres i mossega amb frisança el respirador.

Al cap d’uns instants, s’obre una porta i una veu crida:

-El següent!

I el noi que fa unes hores t’havia donat la tanda, ja perfectament equipat per a la immersió, desapareix darrere el biostroma que hi ha al fons de la sala. Més enllà, se sent un agradable remoreig d’onades. Aleshores et gires cap al bombó del biquini florejat, i piques l’ullet al seu esquelet descarnat.

I tota la platja, solitària a aquelles hores de la matinada, sap que t’has enamorat, perdudament. Que ja no podràs viure sense ella, la teva Ariadna.

Comments off

Ressonàncies

Tovalloles humides fan un munt

de colors i d’olors, com una vida,

manyoc de lluites i hores rentades,

de sabons que s’han perdut, de xampús

equivocats, de cremes esbravades.

El plasma negre del televisor

és un somni apagat, sang coagulada;

la palmera mig morta del balcó

és l’agonia d’un infant dins una barca.

Uns manobres criden tot el matí,

excaven i escriuen l’índex d’una casa.

Comments off

On som

Ara en el món  hi ha un Trump mentider,

 un trist Rajoy que no en vol ni parlar,

hi ha un Putin que espia el primer

i un sabatot que no vol caminar.

Tot ho sap el túiter i el fasebuc,

i l’instagram ho retrata molt bé;

 és modern parlar sense embut,

dir malvestats, remenar el merder.

No ets ningú si no ets al iutub,

imatge ho és tot, paraula no és res.

La veritat la vesteixen de tul,

li fan ballar tuits, li donen pel…

Comments off

A UNA PATATA

He sermonejat una patata
que tenia els ulls humits,
li he dit que fregir-la em costa oli,
que m’engreixa les venes,
n’emboteix el trànsit.
I que patatim patatam;
l’he deixada en el rebuig,
la patatona meua,
amb els ulls ben podrits
plorant com una magdalena
cridava:
Que vaig a l’orgànic!

Antoni Taltavull

Comments off

He fet una camamilla sense got

He penjat una paraula sense marc
He clavat un quadre sense clau
He matat, d’un tret, un mot sense cap.

He sentit que deia allò
que
he
es
crit.
I no he dit que sentia allò
que
fe
ia.

Ara me’n ric
un bon grapat
I encara
no m’he acabat
de treure
el
pi
xat
de
la
bu
fe
ta!

Antoni Taltavull

Comments off

giovanni giacometti

giovanni giacometti

Comments off