Arxiu mensual: febrer de 2007

Marilyn

El dia que va néixer la Marilyn Monroe jo era un àtom o una molècula -mai no ho he tingut clar- en un terròs de terra sobre el qual havia de ploure molt, encara. El dia que va morir, en … Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Marilyn

Temps (Article 1.1)

Les hores viuen als verals de la mirada i guarden sinònims d’amagades presències. L’hora d’argila sospira dins el llibre inacabat. Un eco fa retrunyir les hores de l’ànima. El solatge de l’hora buida és agre. Dibuixa en el viu dels … Continua llegint

Publicat dins de Estatut de poesia | Comentaris tancats a Temps (Article 1.1)

Un país de fireta

Com deien els antics, D’aquí a cent anys, tots calbs. O bé, No hi ha mal que duri cent anys. Totes dues expressions són una icona de la impotència, de la resignació davant algun fet que ens aclapara d’allò més … Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Un país de fireta

  Distribucionalitat (Article1)

La drecera que agafo en el brancal és polsegosa i no hi canten ocells Els peus se m’encloten -no som cabal-, en solcs que he cavat a cops de martell El solatge en la tassa de cafè, l’engruna dolça en … Continua llegint

Publicat dins de Estatut de poesia | Comentaris tancats a   Distribucionalitat (Article1)

Des d’ara (Preàmbul, III)

                            Des d’ara ja puc dir què hi trobareu                             en aquests poemes.                             No hi ha camins, tampoc no hi ha … Continua llegint

Publicat dins de Estatut de poesia | Comentaris tancats a Des d’ara (Preàmbul, III)

El planeta afortunat o “Estrelletes, estrelletes, quin és el planeta més bufó de tots?”

El nostre planeta és més ric que mai, diuen. Perquè la globalització ha beneficiat la seva economia. Amèrica, Europa, Àsia… han vist augmentar la seva capacitat de negoci i, per tant, la seva riquesa. Els diners circulen amb més abundància … Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a El planeta afortunat o “Estrelletes, estrelletes, quin és el planeta més bufó de tots?”

Estatut de poesia (Preàmbuls I i II)

Declaració (Preàmbul, I) Que la Poesia té molts portals. Que n’hem passats molts, potser d’esquitllentes. I que en som ostatges o convidats dels seus versos malvats de mirada lluenta. Escrits a l’escalf de la seva llum, duen els mots una … Continua llegint

Publicat dins de Estatut de poesia | Comentaris tancats a Estatut de poesia (Preàmbuls I i II)

Adobari de metàfores (2)

Adelitament: la cera cremada en un entrecuix. Adstrat: llengua que flueix sobre una altra llengua. Adbecció: moviment d’un bec en els plecs d’un cony. Afluixament: pètal caigut, sens flor. Afruitada: femella amb gust de fruita. Especialment, de figa.   Tweet

Publicat dins de Adobari de metàfores | Comentaris tancats a Adobari de metàfores (2)

Aligràmnia

    Us vull parlar d’Aligràmnia, artistes de la vida. S’hi arriba en un parpelleig. Quan te n’adones, se t’han cremat les pestanyes, en el viatge. Has traspassat fronteres i has violat espais aeris, impunement. Has fet nit -unes nits lluents, … Continua llegint

Publicat dins de Aligràmnia | Comentaris tancats a Aligràmnia

Prudentment

      Venint de la feina he vist un cel fantàstic, de postal o de pel·lícula d’autor. He pensat que a l’art a vegades no li calen artistes, per manifestar-se: aquells núvols modelats pel vent i pintats pel sol n’eren … Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Prudentment