Archive for febrer, 2007

Marilyn

El dia que va néixer la Marilyn Monroe jo era un àtom o una molècula -mai no ho he tingut clar- en un terròs de terra sobre el qual havia de ploure molt, encara. El dia que va morir, en canvi, vaig plorar com si se  m’hagués rebentat una canyeria en algun recolze de l’ànima. […]

Comments off

Temps (Article 1.1)

Les hores viuen als verals de la mirada i guarden sinònims d’amagades presències. L’hora d’argila sospira dins el llibre inacabat. Un eco fa retrunyir les hores de l’ànima. El solatge de l’hora buida és agre. Dibuixa en el viu dels llavis la mort d’una vida asimètrica, sense sentit. Tweet

Comments off

Un país de fireta

Com deien els antics, D’aquí a cent anys, tots calbs. O bé, No hi ha mal que duri cent anys. Totes dues expressions són una icona de la impotència, de la resignació davant algun fet que ens aclapara d’allò més i que, per tant, posem en mans de l’inexorable pas del temps per tal que […]

Comments off

  Distribucionalitat (Article1)

La drecera que agafo en el brancal és polsegosa i no hi canten ocells Els peus se m’encloten -no som cabal-, en solcs que he cavat a cops de martell El solatge en la tassa de cafè, l’engruna dolça en la menja de sal, el mirall de l’alba, el bell mossec de na Laura, al […]

Comments off

Des d’ara (Preàmbul, III)

                            Des d’ara ja puc dir què hi trobareu                             en aquests poemes.                             No hi ha camins, tampoc no hi ha dreceres.                             Potser en trauríeu gaudis fugissers         […]

Comments off

El planeta afortunat o “Estrelletes, estrelletes, quin és el planeta més bufó de tots?”

El nostre planeta és més ric que mai, diuen. Perquè la globalització ha beneficiat la seva economia. Amèrica, Europa, Àsia… han vist augmentar la seva capacitat de negoci i, per tant, la seva riquesa. Els diners circulen amb més abundància i amb més rapidesa per totes les venes macroeconòmiques del món. Més a prop, això […]

Comments off

Estatut de poesia (Preàmbuls I i II)

Declaració (Preàmbul, I) Que la Poesia té molts portals. Que n’hem passats molts, potser d’esquitllentes. I que en som ostatges o convidats dels seus versos malvats de mirada lluenta. Escrits a l’escalf de la seva llum, duen els mots una vida secreta. Les parets de sa casa són tan lluny que, en lloc de traginada, […]

Comments off

Adobari de metàfores (2)

Adelitament: la cera cremada en un entrecuix. Adstrat: llengua que flueix sobre una altra llengua. Adbecció: moviment d’un bec en els plecs d’un cony. Afluixament: pètal caigut, sens flor. Afruitada: femella amb gust de fruita. Especialment, de figa.   Tweet

Comments off

Aligràmnia

    Us vull parlar d’Aligràmnia, artistes de la vida. S’hi arriba en un parpelleig. Quan te n’adones, se t’han cremat les pestanyes, en el viatge. Has traspassat fronteres i has violat espais aeris, impunement. Has fet nit -unes nits lluents, d’estels no engendrats- en fondes sense amo o en boscos encantats. Has dormit amb un […]

Comments off

Prudentment

      Venint de la feina he vist un cel fantàstic, de postal o de pel·lícula d’autor. He pensat que a l’art a vegades no li calen artistes, per manifestar-se: aquells núvols modelats pel vent i pintats pel sol n’eren una prova. Tant de bo, barrinava, mentre conduïa amb la vista prudentment fixada en la […]

Comments off