Archive for desembre, 2007

Horitzons

Viure envoltat de muntanyes imposa, fa respecte. Miri on mirirs, muntanyes. L’horitzó no és mai una línia horitzontal, un fil que va de banda a banda de la mirada. L’horitzó aquí és una turmentada giragonsa, el perfil d’un monstre geològic, el càotic traç d’una criatura prehistòrica i neuròtica. Ja se sap que les altures maregen.  […]

Comments off

“Capazo”

Hi ha moltes persones grans, al poble. A les tardes, quan el sol és a punt de pondre’s, surten a fer una passejadeta per l’avinguda Ordesa, que és la carretera que creua el poble. De tant en tant, veus grups d’homes i dones que caminen xino-xano per l’ampla vorera. Porten el jersei sobre les espatlles, […]

Comments off

codolar

Em quedo mirant les pedres del riu, una a una. No hi trobo cap explicació. Aquesta nit algú les ha canviat de lloc? Que hi fa la pedra del desassossec trepitjant totes les altres? On són els rocs lluents, arrodonits, lleus com núvols de passió amorosa? Qui m’ha canviat la fantasia per aquest pedregam gris […]

Comments off

Colors

El pont que creua el riu té les baranes blaves. Ara el passa un home amb vestimenta vermella -un jersei, ja que fresqueja. Hi ha una parella a l’altra riba, la que rep els primers rajos de sol. Ella porta un suèter blanc amb ratlles blanques i uns pantalons grisos. Assegut a a una pedra, […]

Comments off

Desig

Em va despertar el soroll sec de l’ascensor, d’una contundència amortida per la paret de l’habitació, però que sotragà la meva matèria grisa com si algú hagués donat un cop de martell a la capçalera del llit. Em vaig donar la volta, com si tanmateix hagués decidit que aquella no era la direcció correcta ni […]

Comments off

Japonesos

Fa fred. Entraria a dins, però el paisatge em diu “no entris, queda’t”. L’aire frescal em fa posar la pell e gallina. Vénen dues aus, negres, amb ratlles blanques, grallant i empaitant-se entre els arbres. Amor o animadversió, vés a saber. El dia sembla que serà assolellat, calorós. El cel és clar i el ventijol […]

Comments off

Lloret

Dinar d’aniversari. Un àpat i un passeig al costat de la mar en un dia clar, tot donant ales a un amor i arrels a la seva creixent realitat. Molts i molts anys, amor!     Tweet

Comments off

Esperit positiu

Hi ha un home al poble que té 94 anys. Viu a Pau, a França, sol. Té família aquí i hi ve a passar l’estiu. He parlat amb ell una estona llarga, tenia ganes d’explicar coses. Va passar la frontera després de la guerra. Els van tenir a les platges de Cotlliure, sense donar-los ni […]

Comments off

Sol

Hem anat uns quilòmetres lluny del poble. El dia i l’aire eren molt agradables, les muntanyes, semblava que es podien tocar amb la mà. Un cel amic  t’animava a mirar-lo als ulls. Els dies de boira i pluja quedaven enrere. Hem enfilat una carretera que feia giragonses. Primer hem pujat i després hem baixat. Al […]

Comments off

Tokio blues

El balcó de la casa del poble dóna al riu. Cada dia, al matí, m’assec a una cadira de vímet i em poso a llegir. L’aire és fresc i sento la fressa de l’aigua que baixa de les muntanyes. El paisatge és imponent: muntanyes poblades d’arbres, el contrast del verd i del blau, les formes […]

Comments off