La dona nua des del pont

 

 

         Des de dalt del pont estant ha vist una dona jove banyar-se nua en les aigües cristal·lines i fredes del riu. Tot d’una ha pensat que ho feia amb un vestit de bany de color clar; però no, després, en fixar-s’hi bé, ha comprovat que allò que li havia semblat teixit, en realitat era pell. Perquè la dona tenia tota la pell del cos bruna, menys la dels pits -rodons i plens-, la del triangle del pubis, per davant, i la de les galtes del cul, per darrere. Ha estat, per a ell, una visió força agradable, digna de ser fotografiada o pintada per tal de donar-li categoria de símbol. Evidentment, no ho ha fet. No ha fet cap foto a aquella meravella -tot i que tenia la màquina a mà- ni tampoc no se li ha passat pel cap de pintar-la, ja que no és un bon pintor. S’ha limitat a gaudir de l’instant el més intensament possible, com si aquella visió fos un petit present que li era ofert, plaent i fugisser, des d’alguna intenció fetillera i fàtua de la natura amable.



Quant a Antoni Ambrós

Vaig néixer a Ciutadella de Menorca a les acaballes del 1953. Escriptor, ho som per tossuderia: caparrut amb les paraules i els dies. El món de la literatura volta dins jo des del buit d'una escudella de llet -que vaig beure a l'escola d'es Born en temps de postguerra- fins a l'infinit proper de la pedres (filosofals?) que allotjo en els meus ronyons. Actualment, estic jubilat de donar classes de català a l'IES Vall d'Arús, a Vallirana (Barcelona), però de res més.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.