L’estranya dama

Va ser aquell mes de
desembre, eixut i ventós. No record si li vaig dir bona nit.

Venia Nadal, el temps de la joia. Però, a ca nostra, va visitar-nos

una estranya dama. Ja no record si li vaig donar una besada.

Als  carrers, ponts de voltes lluminoses. I al pis de Mare Molas, al
davant d’aquell col·legi ple d’adolescents que cantaven
nadales i pintaven angelets, va visitar-nos la Dama. No record si
aquella nit li vaig dir les coses que li solia dir sempre. Només
sé que era pels volts de Nadal, que la seua filla havia
comprat un quart de quilo d’ametlles per fer-li cuscussó -que
a ella tant li agradava- i que és l’única àvia
que vaig conèixer. Margarita Pons, es deia. Estic segur que
se’n va anar tot dret a Son Déu.

Un Lloc preciós sobre el cel Ferrerienc.



Quant a Antoni Ambrós

Vaig néixer a Ciutadella de Menorca a les acaballes del 1953. Escriptor, ho som per tossuderia: caparrut amb les paraules i els dies. El món de la literatura volta dins jo des del buit d'una escudella de llet -que vaig beure a l'escola d'es Born en temps de postguerra- fins a l'infinit proper de la pedres (filosofals?) que allotjo en els meus ronyons. Actualment, estic jubilat de donar classes de català a l'IES Vall d'Arús, a Vallirana (Barcelona), però de res més.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.