Archive for febrer, 2017

Carpe diem

Carpe diem Carpe diem És dins un bri, és dins el tot, de sempre; sense embuts, és de carn i d’esperit; la bocana del port de casa teva; és molt cabut, i mana amb dit inerme, És la negror dins una llum que encega, qui enfila l’agulla del teu destí; qui esborra roig a la […]

Comments off

Tot o res

Neix al matí, mor a la nit, i sempre. És la carn i l’esperit, sense embuts. Bocana del vell port de casa teva. Mana amb dit inerme, és molt cabut. És la negror dins una llum que encega, és copa plena de buidor i delit. Esborra roig a la sang i la crema. Zeros i […]

Comments off

Catatímia

Per provar l’infinit cautelós guaitaria les paraules escrites en el més amagat; en el vent hostatjat, la pensa bufaria a les bruixes troneres de tot el veïnat. Amaria, lasciu, latents i remoroses, les roses luxurioses, la dolçor de la fel; no en trauria interès, ni rendes fabuloses, gruaria empaitar set-cents àngels en zel. Esclafits i […]

Comments off

El ficus i el llimoner

Aquest matí en llevar-me, el cel, des del balcó de casa, presentava indicis d’haver vist passar una nuvolada esqueixada, com si algun vent l’hagués escombrat amb escassa cura, a corre-cuita. He canviat de lloc el ficus, perquè li donés el sol, a veure si així surt de la letargia en què s’ha instal·lat d’un temps […]

Comments off

La humanitat

Ara el món és molt menys perillós que fa cent anys, segur, i en canvi tenim la percepció que ho és més. Es veu que el nostre cervell ens juga males passades i ens fa veure perills inexistents, s’estressa en situacions que no haurien de comportar-li cap estrés; en definitiva, ens fa veure en la […]

Comments off

La floristeria

Ahir vaig passar davant una floristeria molt gran, jo crec que la més gran, de Barcelona. Com sempre que es dona aquesta circumstància, em sento per una banda satisfet, i per l’altra enganyat. Explicaré el perquè, si puc. A mi m’agraden les plantes i les flors, podríem dir que gaudeixo bastant contemplant-les, que les considero […]

Comments off

Don Cirilo

Les nou llargues d’un matí d’un hivern qualsevol de la dècada del 1960. En Pere té les mans que no són seves, plenes de sedes, engalavernades pel fred intens des que ha sortit de casa seva. En aquest moment camina apressadament per la vorera, davant l’església de Maria Auxiliadora. Està avergonyit perquè la verge sap […]

Comments off

El xoc

El xoc és imminent. Ara és hora de provar d’imaginar com i on aniran a parar les diferents peces després del brutal encontre. Quines en sortiran més deformades, quines restaran completament inservibles, i si serà possible que algunes en surtin només danyades, però probablement reutilitzables. Fins i tot hi cap la possibilitat que n’hi hagi […]

Comments off

La banyera

La mà de la dona fa girar la maneta de l’aixeta i en la superfície blanca es produeix un soroll sec, com si en comptes de líquida, la composició del primer raig d’aigua que cau, sigui metàl·lica. Després, a mesura que la banyera es va omplint, el soroll esdevé un borbolleig continu, com el desguàs […]

Comments off

La llibreria

L’home va obrir la porta i s’escoltà el dring de la campaneta que ressonà per entre els llibres de la vella llibreria. S’imaginà que aquell so gairebé sagramental era una salutació que embolcallava a tot aquell que entrava a l’establiment i un comiat breu per als que en sortien, tot recordant-los que, tard o d’hora, […]

Comments off