Arxiu de l'autor: Antoni Ambrós

Quant a Antoni Ambrós

Vaig néixer a Ciutadella de Menorca a les acaballes del 1953. Escriptor, ho som per tossuderia: caparrut amb les paraules i els dies. El món de la literatura volta dins jo des del buit d'una escudella de llet -que vaig beure a l'escola d'es Born en temps de postguerra- fins a l'infinit proper de la pedres (filosofals?) que allotjo en els meus ronyons. Actualment, estic jubilat de donar classes de català a l'IES Vall d'Arús, a Vallirana (Barcelona), però de res més.

Divendres 13

Fa bon dia, assolellat, amb aparents garanties d’estabilitat, quotidià, regulat per uns compromisos prou ferms de tirar endavant, amb indicis clars de ser candidat a esgotar les hores que li corresponen segons el calendari que li atorgà drets i vigències, … Continua llegint

Comentaris tancats a Divendres 13

De cul de bòtil

Tanmateix, ni de rampellada, em va mirar, ell, es molt pocavergonya; el primer que va fer va ser sortir as balcó i abocar-se a sa barana de ferro rovellat, que es veu que cremava com una mala cosa, perquè tot … Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a De cul de bòtil

Elles

Tweet

Publicat dins de eròtica de la poesia amb imatge | Comentaris tancats a Elles

Qui dia passa

    Aquest matí he escoltat l’entrevista que la Mònica Terribas li ha fet al president Puigdemont. Les idees, per ambdues parts, han estat exposades amb una claredat absoluta. L’entrevistadora ha de posar-se en la pell de la ciutadania i ha de saber … Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Qui dia passa

  He fet unes llenties però sense triomfar gaire. Es veu que hi he posat uns ingredients que no tocava i n’he deixat de posar uns altres que sí que hi eren necessaris. És la vida. A vegades fem les … Continua llegint

Publicat el per Antoni Ambrós | Comentaris tancats a Llenties

De cul de bòtil

N’Acaci va fer girar sa clau i va empènyer aquella porta bruta i plena de rascades. No sabia que, des de s’altre costat des llindar des veïns, un ull havia espiat cada un des seus moviments des que s’havia plantat … Continua llegint

Comentaris tancats a De cul de bòtil

Singlots

Res he paït de tot el que he menjat i entre singlots he provat de rimar aquest senderi i aquesta follia de vell orat. Obro la boca i enfonyo al paladar, vers l’oliós embut, la menja verda, misteri enllà. M’empasso … Continua llegint

Comentaris tancats a Singlots

L’estranya dama

Va ser aquell mes de desembre, eixut i ventós. No record si li vaig dir bona nit. Venia Nadal, el temps de la joia. Però, a ca nostra, va visitar-nos una estranya dama. Ja no record si li vaig donar … Continua llegint

Comentaris tancats a L’estranya dama

Oblades a la pell (Diari d’una escriptora nimfòmana)

13 d’octubre de 2006              Ahir, jo guaitava pel finestral de la sala de la cúpula, a la Torre dels Bolets -un edifici singular situat en la confluència de sant Quintí amb sant Antoni Maria Claret, al barri del … Continua llegint

Comentaris tancats a Oblades a la pell (Diari d’una escriptora nimfòmana)

Àpat (preparat fa molt de temps, en els fogons del anys ’80…)

Dona: mira’m els laberíntics dits: et senyalen, un per un, com si fossis el cancell d’un refugi fosc i dolç. Ets una traïdora i feliç remugant. Dona, els mots delicats no et digereixen. Penetro dins tu per trobar-me, perdut per … Continua llegint

Publicat dins de eròtica de la poesia amb imatge | Comentaris tancats a Àpat (preparat fa molt de temps, en els fogons del anys ’80…)