Arxiu de l'autor: Antoni Ambrós

Quant a Antoni Ambrós

Vaig néixer a Ciutadella de Menorca a les acaballes del 1953. Escriptor, ho som per tossuderia: caparrut amb les paraules i els dies. El món de la literatura volta dins jo des del buit d'una escudella de llet -que vaig beure a l'escola d'es Born en temps de postguerra- fins a l'infinit proper de la pedres (filosofals?) que allotjo en els meus ronyons. Actualment, estic jubilat de donar classes de català a l'IES Vall d'Arús, a Vallirana (Barcelona), però de res més.

Tot o res

Neix al matí, mor a la nit, i sempre. És la carn i l’esperit, sense embuts. Bocana del vell port de casa teva. Mana amb dit inerme, és molt cabut. És la negror dins una llum que encega, és copa … Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Tot o res

Catatímia

Per provar l’infinit cautelós guaitaria les paraules escrites en el més amagat; en el vent hostatjat, la pensa bufaria a les bruixes troneres de tot el veïnat. Amaria, lasciu, latents i remoroses, les roses luxurioses, la dolçor de la fel; … Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Catatímia

El ficus i el llimoner

Aquest matí en llevar-me, el cel, des del balcó de casa, presentava indicis d’haver vist passar una nuvolada esqueixada, com si algun vent l’hagués escombrat amb escassa cura, a corre-cuita. He canviat de lloc el ficus, perquè li donés el … Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a El ficus i el llimoner

La humanitat

Ara el món és molt menys perillós que fa cent anys, segur, i en canvi tenim la percepció que ho és més. Es veu que el nostre cervell ens juga males passades i ens fa veure perills inexistents, s’estressa en … Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a La humanitat

La floristeria

Ahir vaig passar davant una floristeria molt gran, jo crec que la més gran, de Barcelona. Com sempre que es dona aquesta circumstància, em sento per una banda satisfet, i per l’altra enganyat. Explicaré el perquè, si puc. A mi … Continua llegint

Publicat dins de Adobari de metàfores | Comentaris tancats a La floristeria

Don Cirilo

Les nou llargues d’un matí d’un hivern qualsevol de la dècada del 1960. En Pere té les mans que no són seves, plenes de sedes, engalavernades pel fred intens des que ha sortit de casa seva. En aquest moment camina … Continua llegint

Publicat dins de Adobari de metàfores | Comentaris tancats a Don Cirilo

El xoc

El xoc és imminent. Ara és hora de provar d’imaginar com i on aniran a parar les diferents peces després del brutal encontre. Quines en sortiran més deformades, quines restaran completament inservibles, i si serà possible que algunes en surtin … Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a El xoc

La banyera

La mà de la dona fa girar la maneta de l’aixeta i en la superfície blanca es produeix un soroll sec, com si en comptes de líquida, la composició del primer raig d’aigua que cau, sigui metàl·lica. Després, a mesura … Continua llegint

Publicat dins de Adobari de metàfores | Comentaris tancats a La banyera

La llibreria

L’home va obrir la porta i s’escoltà el dring de la campaneta que ressonà per entre els llibres de la vella llibreria. S’imaginà que aquell so gairebé sagramental era una salutació que embolcallava a tot aquell que entrava a l’establiment … Continua llegint

Publicat dins de Adobari de metàfores | Comentaris tancats a La llibreria

La paret

Quan es despertava cada dia veia la mateixa imatge en la paret que tenia a uns dos metres de distància. Era una paret pintada completament de blanc i ben llisa, sense cap quadre penjat, cap finestra, cap làmpada, cap lleixa … Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a La paret