Archive for Al·legories filosòfiques

Al·legories filosòfiques, 3

10è aniversari
de Filòpolis
 Al·legories filosòfiques
Etnocèntrics tendim a ser tots els humans. L’etnocentrisme és l’actitud de considerar un grup propi -sovint el grup cultural, racial o nacional- com a superior, i els grups ala iens o perifèrics com a inferiors. Manifestem un etnocentrisme suau quan afirmem que com a casa no hi ha res; però manifestem un etnocentrisme hostil quan menyspreem o odiem el que és diferent o estranger (xenofòbia).

En la cosmovisió dels indis Cherokees de les muntanyes Great Smoky d’Amèrica del Nord es mostra, com en la majoria de mites i visions del món, una actitud etnocèntrica. L’obra perfecta de la creació no són els blancs, ni els negres, sinó els propis indis, ni individus pàl·lids ni individus carbonitzats.

Pels indis Cherokees de les muntanyes Great Smoky d’Amèrica del Nord, com per a moltes altres cultures, l’ésser humà és l’obra més perfecta del Creador. Aquest va crear els bancs, els negres i, per suposat, els indis de pell morena. Els va crear construint primer un forn i preparant una massa adequada. Amb aquesta, va donar forma a tres figures humanes. Col·locà les figures en el forn i va esperar a que es coguessin.

Però la seva impaciència per veure el resultat del seu experiment, que coronava la seva obra de creació era tan gran, que va retirar una figura excessivament aviat. Estava a mig coure, pàl·lida, de color desagradable. Però bona o dolenta, ja estava feta, d’ella descendeix el tipus d’home blanc. La seva segona figura va sortir bé, en el temps just, i de la forma com ell l’havia pensat. Molt morena, li agradava en tots els aspectes, i aquesta figura va ser l’avantpassat dels indis. Tant la va contemplar, que es va oblidar de treure del forn la tercera forma, fins que va olorar que s’estava torrant. Va obrir la porta del forn ràpidament i va trobar la seva última figura carbonitzada i negra. Va ser lamentable, però no ni havia ja res a fer; aquest va ser el primer home negre.

HERKOVITS, El hombre y sus obras

Més que de la cultura, hem de parlar de cultures en plural, de la mateixa manera que no és adequat parlar de la societat sinó de les societats. Si comparem la societat amb una orquestra, la partitura que interpreten seria la cultura; és a dir, la cultura seria el conjunt, més o menys integrat, d’idees i visions del món, de valors, actituds i normes, de modes de vida i recursos tecnològics d’una societat.

La diversitat cultural és un valor, però no implica que les diferents cultures no tinguin trets millorables, i no tots els trets culturals valen igual. El relativisme cultural és el punt de vista segons el qual els elements que constitueixen una cultura depenen del lloc on es troba, de les necessitats de la seva població, de la seva història, etc. Ara bé, el respecte al relativisme cultural no impossibilita considerar preferibles uns trets culturals respecte d’altres. No és preferible la llibertat a l’esclavitud?

 

Comments off

Al·legories filosòfiques, 2

10è aniversari
de Filòpolis
 Al·legories filosòfiques
Africana és la faula de la granota i l’escorpí Il·lustra com la conducta animal està marcada pels instints o per pautes genèticament determinades que s’han anat establint en el procés evolutiu. Ara bé, a mesura que pugem en l’escala evolutiva, les pautes instintives van perdent predomini.

La conducta humana està programada o determinada d’una manera semblant a la conducta animal? Una resposta afirmativa dificultaria defensar l’existència de la llibertat humana.

 Un escorpí que desitjava travessar un riu, li va dir a una granota:
-Duu-me a la teva esquena.
-¡Que et dugui a la meva esquena! -va contestar la granota-. ¡Ni pensar-ho! ¡Et conec! ¡Si et duc a la meva esquena, em picaràs i em mataràs!
-No siguis estúpida -li va dir llavors l’escorpí-. ¿No veus que si et pico t’enfonsaràs en l’aigua i que jo, com que no sé nedar, també m’ofegaré?
Els dos animals van seguir discutint durant una estona, i l’escorpí es va mostrar tan persuasiu que la granota va acceptar passar el riu amb ell. El va carregar sobre la seva lliscosa esquena, ell s’hi va agafar, i van començar la travessia.
Arribats enmig del gran riu, de sobte, l’escorpí va picar a la granota. Aquesta va sentir que el verí mortal s’estenia pel seu cos i, mentre s’ofegava, i amb ella l’escorpí, li va cridar:
-¡Veus! ¡T’ho havia dit! ¿Però què has fet?
-No puc evitar-ho -va contestar l’escorpí abans de desaparèixer en les glauques aigües-. És la meva naturalesa.

(Extret de Jean-Claude Carrière, “El círculo de los mentirosos.
Cuentos filosóficos del mundo entero
“)

És evident que els humans estem condicionats biològicament, socialment,… Ara bé, aquests condicionants són tan forts que determinen el nostre comportament? Això és el que manté el determinisme; així, si coneguéssim el pes d’aquests factors en una persona podríem predir o preveure el seu comportament. L’indeterminisme, per altra banda, tot reconeixent el pes dels condicionants, manté que aquests no encarrilen invariablement el comportament i que, per tant, aquest no és del tot previsible.

 

Comments off

Al·legories filosòfiques, 1

10è aniversari
de Filòpolis
 Al·legories filosòfiques

Zhuang zi (Mestre Zhuang, també Zhuang Zhou), filòsof xinès taoista del segle -IV, es considerat autor de bona part del llibre que porta el seu nom Zhuang zi. És una obra plena de relats al·legòrics i d’observacions exemplars sobre la natura, meravellant-se de la multiplicitat de formes i maneres de vida que la constitueixen.

Ara bé, totes aquestes formes o diferenciacions naturals són només una manifestació de la perfecta identitat de tot l’univers: des de la perspectiva superior del tao, els contraris coincideixen i les oposicions desapareixen. Com en el conjunt de la filosofia xinesa, el principi de no contradicció és ignorat, superant-se la dicotomia lògica entre ésser i no-ésser.

Una nit Zhuang Zhou somniava que era una papallona: una papallona plena de joia que voleiava com si res, sense sospitar que era Zhuang Zhou. Tot d’una, es despertà i veié, sorprès, que era el Zhuang Zhou de sempre. Però, ¿Zhou havia somniat que era una papallona? ¿O era una papallona que estava ara somniant que era Zhou? Entre Zhou i la papallona hi havia, sens dubte, una diferència. És el que anomenen la transmutació de l’ésser.

ZHUANG ZI. “Maestro Zhuang”. Barcelona, Editorial Kairós, 1996. Llibre II, 7

Zhuang zi és un dels pensadors bàsics i fundadors del taoisme, moviment filosòfic iniciat per Lao zi (Lao-Tse, també Tao Te King) durant el segle -VI o -V. El tao és el fons últim de l’univers; el fons invariable que batega més enllà de la pluralitat de formes naturals. És el permanent però inexpressable; és el principi que regeix totes les coses. (Un concepte proper a l’apeiron d’Anaximandre, al logos d’Heràclit i dels estoics, al brahman dels Upanishads. El tao, del que emergeixen totes les coses, només en part coincideix amb el concepte de Déu; Déu és l’Ésser, el tao, l’Ésser i el No-ésser).

Per Zhuang zi, els éssers naturals passen per un seguit de transformacions; els humans sorgim per transformació d’altres éssers vius, i altres éssers vius sorgiran de nosaltres quan morim. Res es crea ni res es destrueix; però tot es transforma. Naixement i mort són dos moments d’una contínua transformació universal regida pel tao.

 

Comments off