Archive for Carpeta de silencis

En el mirall

Un home em mira amb un posat adust,

el veig sovint, dins el fogall dels dies.

Hi duu enuig, en el redol dels ulls;

esquerp, dubtós, quins pensaments l’aïren?

Em fa retrets de mal pagat; em diu:

«molí em sent, mal orientat, sens aspes,

em not perdut mon pensament, esquiu;

no gir, no volt, com un ocell sense ales.»

Vaixell estrany enmig del mar, sens nord,

els núvols són el seu camí, divaga:

«alça’m un far, un horitzó, un port!»

De nits, desfet, en el mirall escriu:

«El teu neguit ja no em serveix, poeta:

els mots no són res més que mots, reviu!»



Comments off

Filosofia elemental

No sabia amb paraules, sinó amb trinxeres.

No s’amagava de revolucions,

sinó de les granades

incendiàries

de les busques del rellotge.

No feia sexe

a l’engròs, sinó

al detall.

No es furgava el nas

per pensar en titis,

sinó per crear una filosofia-

religió d’alliberament nasal.

No creia ésser

un poeta, sinó

un versòfag: amb la vida penjant

no d’una metàfora, sinó d’una empresa.

No somniava

a volar, sinó a fer tombarelles

sobre el dit, sobre el nas, enmig del pit

de la caixera del supermercat

-i no de cap banquer encorbatat

ni de cap recaptador d’hisenda.

No era partidari del sí, ans del sinó.

No escrivia oracions, sinó renecs de pedra.

 



Comments off

“Cada dia és el dia que és…” (F.Pessoa)

Aquest temps ja no em coneixerà el dia de demà

perquè jo i ell haurem agafat un altre dia

i un altre home.

Demà ens desconeixerem mútuament;

ell m’haurà d’explorar com si fos una illa

que no surt a cap mapa

i jo l’hauré de viure

com si fos un altre cop la primera llum

després de la foscor de l’etern infantament.

Hauré d’obrir la porta, una altra vegada.

 

En obrir una vida, en tanquem una altra.

 



Comments off