El ficus i el llimoner

Aquest matí en llevar-me, el cel, des del balcó de casa, presentava indicis d’haver vist passar una nuvolada esqueixada, com si algun vent l’hagués escombrat amb escassa cura, a corre-cuita. He canviat de lloc el ficus, perquè li donés el sol, a veure si així surt de la letargia en què s’ha instal·lat d’un temps ençà, que no hi ha manera que tregui fulles noves, i les que té estan la majoria musteïdes. He escombrat el terra i he observat que unes quantes rajoles estan esquerdades i que s’haurien de canviar. També he pogut constatar que, una altra vegada, algun veí o veïna d’un pis per sobre del nostre torna a deixar caure aquell granís negre que no saps ben bé què és, suposo que restes de menjar d’alguna bestiola de ploma.

El llimoner sembla que no ensuma la primavera, tampoc, perquè està força pansit i tristoi. Li he posat una ambosta d’aquell adob granulat de color blau que ens van vendre a la floristeria quan el vam comprar; de fet ens van dir que l’havíem d’adobar cada mes, aproximadament, però no ho hem fet, perquè des del primer moment ens va semblar que li feien més mal que bé, aquelles pedretes, sobretot perquè vam témer que li cremessin les arrels, al pobre llimoner; perquè la senyora de la floristeria ens va dir «sobretot que no li toquin les arrels, que les hi cremarien!» I ara ves a saber si ja no les té socarrimades, les arrels, i és per això que està així, que no s’assembla en res a aquell llimoner que vam comprar, encara no deu fer ni mig any, que feia goig de veure’l i que fins i tot ens en vam menjar unes quantes llimones, i déu n’hi do, que estaven prou bones. Però ara, ja dic, fa pena, està que sembla que s’enyora, que no té aquella alegria llimonera de quan el vam dur a casa per primera vegada i semblava que hauria de viure en una primavera permanent. El ficus i el llimoner, dues companyes de casa que no s’hi senten a gust. Em sap greu.

Després de dinar he acompanyat l’Esther fins al metro d’Encants i he tornat per Mallorca i per Independència. Com que portava una bossa i tenia unes quantes coses per comprar he entrat al supermercat. He comprat cúrcuma. Entre els múltiples beneficis de la cúrcuma trobem que els seus components ajuden a prevenir malalties cardíaques, a reduir el colesterol i a controlar trastorns depressius, ja que millora l’estat d’ànim. He comprat també formatge de cabra, mitja dotzena d’ous, formatge fresc, unes taronges per fer suc, farina de força, un filtre per la gerra d’aigua, una rajola de xocolata. La bossa pesava força, perquè a última hora hi he afegit un paquet de cinc ampolles d’aigua i un envàs de rentavaixelles gel. He parat al parc de Rosselló i m’he assegut una estona a un banc on donava el sol, preludi d’una primavera que alegra tothom, suposo. Menys les meves companyes de pis, el ficus i el llimoner.



Comments are closed.